Vull ser amiga de Jane Austen a Facebook!

No és nou trobar personatges d’obres de ficció a les xarxes socials. De fet, és una nova tendència que estan utilitzant algunes editorials i empreses per promoure els seus llibres interactius o per crear nous productes culturals, innovadors i multi-plataforma, com ara una webserie amb una estratègia narrativa que inclou el Social Media.

Recentment vaig llegir a Mashable un article titulat This Is the Future of Book Marketing (Aquest és el futur del màrqueting editorial) en què es parlava de la nova novel·la de l’autor Goran Racic, Loud Evolution, en què el protagonista traspassa els límits de la ficció piulant des del seu perfil a Twitter.

The Child’s World

Il·lustració de “The Child’s World” , de Hetty S. Brown, W. K. Tate, and Sarah Withers.

Aquesta tendència també s’utilitza en la divulgació històricala revista Yorokobu parlava del perfil a Facebook d’un combatent anònim de la Gran Guerra, creat per un museu francès— i en la publicitat, com podem veure en el compte a Twitter de l’inventor de la Coca-Cola, Doc Pemberton.

En qualsevol cas, i més enllà d’estratègies de màrqueting, les xarxes socials ens donen la possibilitat de donar nova vida als llibres i de traspassar fronteres, tant d’espai com de temps. Pel que fa a Austen, el món digital permet que les seves novel·les siguin viscudes amb la mateixa intensitat que fa 200 anys i hagin adoptat, a més, un caràcter ubic: els seus continguts són per tot arreu. En veurem un exemple més endavant.

Facebook i algunes curiositats que has de saber 

I ja que hem titulat aquest post Vull ser amiga de Jane Austen a Facebook, comentar-vos que, malauradament, avui dia no és possible. Algun voluntari o voluntària per crear-lo? 😉 Això sí, us recomano una pàgina de l’editorial Vintage Books dedicada a l’escriptora anglesa i les seves novel·les. Hi trobareu fragments per recordar, il·lustracions, notícies, curiositats, etc.

Gràcies a aquesta pàgina sabreu que a Hyde Park, a Londres, hi ha instal·lada una estàtua gegant del senyor Darcy que ens recorda la popular escena en què l’actor Colin Firth es banya al llac de Pemberley en l’adaptació per a la televisió que la BBC va fer l’any 1995 d’”Orgull i Prejudici”.

Estàtua de Mr. Darcy a Hyde Park, Londres

Estàtua de Mr. Darcy a Hyde Park, Londres

La mateixa editorial ha creat pàgines temàtiques per a cada una de les novel·les. Fa uns dies, repassant les últimes publicacions de la pàgina dedicada a “Orgull i Prejudici”, vaig saber que s’està filmant l’adaptació al cinema de la novel·la de P.D. James “Death comes to Pemberley” (La mort arriba a Pemberley), de la que podeu saber-ne més detalls en aquest mateix bloc.

Com podeu veure, d’una obra clàssica se’n poden crear multitud de productes. Les obres mestres de la literatura no només ens sobreviuen per la seva grandesa, sinó per la seva capacitat de transformar-se i de seguir connectant amb públics d’èpoques molt diferents.

La Jane contemporània. El poder de la narrativa transmèdia

Imaginem-nos per un moment que Jane Austen té un perfil a Facebook i un compte a Twitter. Què és el que ens diria i com seria? I els seus personatges?

Avui dia podem explicar històries a través de múltiples mitjans. El medi digital ens posa a l’abast noves eines i maneres de narrar, en què les fronteres entre productes culturals es dilueixen i permeten que, per exemple, un llibre sigui alhora un videojoc i un videojoc sigui també un llibre —a The Guardian es pregunten per què encara no hi ha un videojoc basat en “Orgull i Prejudici”. És la revolució del contingut!

L’exemple més clar i 100% austenià: The Lizzie Bennet Diaries, una webserie per a YouTube que ha adaptat amb molt d’èxit “Orgull i Prejudici” als nostres temps en forma de vídeo-diari. Són 100 episodis en què l’Elizabeth ens parla en primera persona, també a través del seu compte a Twitter, el seu Tumblr i el seu perfil a Facebook. D’aquesta manera, els fans d’”Orgull i Prejudici” han pogut gaudir de la història de la gran heroïna d’Austen de manera personalitzada: al seu ritme, escollint el format i la plataforma que més els interessava en cada moment, consumint tots o només una part dels seus continguts. La webserie ha aconseguit així crear experiències de “lectura” úniques.

He pogut llegir en una de les crítiques que ha rebut la sèrie que no ens podem perdre els vídeos de la Lydia Bennet, que també trobareu a YouTube, un dels personatges més ben aconseguits i amb més atractiu.

Aviso: com la novel·la, la sèrie és molt i molt addictiva! 😉 I prepareu-vos, que els creadors de The Lizzie Bennet Diaries no s’aturen: el mes de maig passat van engegar l’adaptació multi-plataforma de la novel·la inacabada d’Austen, Sandition. Serà un nou èxit?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s