Vull ser amiga de Jane Austen a Facebook!

No és nou trobar personatges d’obres de ficció a les xarxes socials. De fet, és una nova tendència que estan utilitzant algunes editorials i empreses per promoure els seus llibres interactius o per crear nous productes culturals, innovadors i multi-plataforma, com ara una webserie amb una estratègia narrativa que inclou el Social Media.

Recentment vaig llegir a Mashable un article titulat This Is the Future of Book Marketing (Aquest és el futur del màrqueting editorial) en què es parlava de la nova novel·la de l’autor Goran Racic, Loud Evolution, en què el protagonista traspassa els límits de la ficció piulant des del seu perfil a Twitter.

The Child’s World

Il·lustració de “The Child’s World” , de Hetty S. Brown, W. K. Tate, and Sarah Withers.

Aquesta tendència també s’utilitza en la divulgació històricala revista Yorokobu parlava del perfil a Facebook d’un combatent anònim de la Gran Guerra, creat per un museu francès— i en la publicitat, com podem veure en el compte a Twitter de l’inventor de la Coca-Cola, Doc Pemberton.

En qualsevol cas, i més enllà d’estratègies de màrqueting, les xarxes socials ens donen la possibilitat de donar nova vida als llibres i de traspassar fronteres, tant d’espai com de temps. Pel que fa a Austen, el món digital permet que les seves novel·les siguin viscudes amb la mateixa intensitat que fa 200 anys i hagin adoptat, a més, un caràcter ubic: els seus continguts són per tot arreu. En veurem un exemple més endavant.

Facebook i algunes curiositats que has de saber 

I ja que hem titulat aquest post Vull ser amiga de Jane Austen a Facebook, comentar-vos que, malauradament, avui dia no és possible. Algun voluntari o voluntària per crear-lo? 😉 Això sí, us recomano una pàgina de l’editorial Vintage Books dedicada a l’escriptora anglesa i les seves novel·les. Hi trobareu fragments per recordar, il·lustracions, notícies, curiositats, etc.

Gràcies a aquesta pàgina sabreu que a Hyde Park, a Londres, hi ha instal·lada una estàtua gegant del senyor Darcy que ens recorda la popular escena en què l’actor Colin Firth es banya al llac de Pemberley en l’adaptació per a la televisió que la BBC va fer l’any 1995 d’”Orgull i Prejudici”.

Estàtua de Mr. Darcy a Hyde Park, Londres

Estàtua de Mr. Darcy a Hyde Park, Londres

La mateixa editorial ha creat pàgines temàtiques per a cada una de les novel·les. Fa uns dies, repassant les últimes publicacions de la pàgina dedicada a “Orgull i Prejudici”, vaig saber que s’està filmant l’adaptació al cinema de la novel·la de P.D. James “Death comes to Pemberley” (La mort arriba a Pemberley), de la que podeu saber-ne més detalls en aquest mateix bloc.

Com podeu veure, d’una obra clàssica se’n poden crear multitud de productes. Les obres mestres de la literatura no només ens sobreviuen per la seva grandesa, sinó per la seva capacitat de transformar-se i de seguir connectant amb públics d’èpoques molt diferents.

La Jane contemporània. El poder de la narrativa transmèdia

Imaginem-nos per un moment que Jane Austen té un perfil a Facebook i un compte a Twitter. Què és el que ens diria i com seria? I els seus personatges?

Avui dia podem explicar històries a través de múltiples mitjans. El medi digital ens posa a l’abast noves eines i maneres de narrar, en què les fronteres entre productes culturals es dilueixen i permeten que, per exemple, un llibre sigui alhora un videojoc i un videojoc sigui també un llibre —a The Guardian es pregunten per què encara no hi ha un videojoc basat en “Orgull i Prejudici”. És la revolució del contingut!

L’exemple més clar i 100% austenià: The Lizzie Bennet Diaries, una webserie per a YouTube que ha adaptat amb molt d’èxit “Orgull i Prejudici” als nostres temps en forma de vídeo-diari. Són 100 episodis en què l’Elizabeth ens parla en primera persona, també a través del seu compte a Twitter, el seu Tumblr i el seu perfil a Facebook. D’aquesta manera, els fans d’”Orgull i Prejudici” han pogut gaudir de la història de la gran heroïna d’Austen de manera personalitzada: al seu ritme, escollint el format i la plataforma que més els interessava en cada moment, consumint tots o només una part dels seus continguts. La webserie ha aconseguit així crear experiències de “lectura” úniques.

He pogut llegir en una de les crítiques que ha rebut la sèrie que no ens podem perdre els vídeos de la Lydia Bennet, que també trobareu a YouTube, un dels personatges més ben aconseguits i amb més atractiu.

Aviso: com la novel·la, la sèrie és molt i molt addictiva! 😉 I prepareu-vos, que els creadors de The Lizzie Bennet Diaries no s’aturen: el mes de maig passat van engegar l’adaptació multi-plataforma de la novel·la inacabada d’Austen, Sandition. Serà un nou èxit?

Anuncis

Estimada Jane… El WhatsApp de fa 200 anys

La necessitat de comunicar les novetats en el menor temps possible; compartir amb la nostra família i amics què pensem o, senzillament, entretenir-nos recordant anècdotes i parlant de futurs esdeveniments no és pas nou. Avui dia utilitzem aplicacions com WhatsApp, Twitter o l’e-mail, entre moltes d’altres, per estar permanentment connectats amb la gent del nostre entorn. I més enllà de cobrir les nostres expectatives de comunicació, també ens entreté i ens manté informats de l’actualitat que ens interessa.

Com es feia possible aquesta “conversa” en l’època en què va viure Jane Austen i va situar els seus personatges de ficció? La solució és present tant a la vida com en les novel·les que va escriure: les cartes.

L'art d'escriure cartes.

L’art d’escriure cartes, tota una addicció.

Escriure’n era pràcticament una addicció per a les dones de la posició social d’Austen. En rebien una i ja n’estaven escrivint una altra. I és que no només es tractava d’un dels deures assignats a la dona de classe mitja i alta, que permetia complir amb certes formalitats i mantenir el contacte amb la família i els amics, sinó que era una font de plaer i entreteniment.

La conversa, com la d’avui dia, era íntima, distesa i d’una gran vivacitat. I, perquè negar-ho, també com ara en tota carta hi havia la seva dosi de tafaneria. 🙂 Com obviar la descripció de l’excitació que sentien abans d’un ball o la crítica sobre com anaven vestits els convidats? Amb tot, a finals del s. XVIII es considerava el gènere de la carta familiar, eminentment femení, l’ideal civilitzat d’una conversa educada.

Little Matters they are to be sure, but highly important.

Es calcula que al llarg de la seva vida, Jane Austen va escriure al voltant de 2.000 cartes, de les quals només se n’han conservat 161. La seva germana Cassandra, gran amiga i fidel confident, va cremar-ne la immensa majoria per conservar la privacitat de l’escriptora anglesa. Aquest és un dels motius que expliquen la dificultat d’aportar llum sobre la biografia d’Austen, sobretot en allò més íntim.

Durant molt de temps s’ha considerat que les cartes familiars com les d’Austen no tenien cap valor literari ni interès, ja que només parlaven del dia a dia, farcit de trivialitats. En efecte, les cartes que va escriure, com les de qualsevol altre dona de finals del XVIII i principis del XIX, no parlen de política, religió o filosofia, el que hauria estat impropi del caràcter íntim i domèstic d’una jove del seu temps.

L'art d'escriure cartes.

Exemples de cartes escrites a principis del s. XIX.

De què hauria pogut parlar Austen tenint en compte les limitades activitats que el decòrum reservava per a una dona de la seva posició que, a més, es movia en un cercle d’amistats i coneixences reduït? Amb els anys, i davant l’aclaparador èxit de les seves novel·les, l’escriptora ha aconseguit que es doni el valor que mereixen els little matters.

Tot això ens porta a considerar què és el que nosaltres pensem que és important i digne de menció. L’anterior visió, molt masculina, desterra els petits detalls i emocions del nostre dia a dia; aquelles porcions de felicitat o tristesa que orienten els nostres passos i construeixen el nostre futur. I si una cosa té Jane Austen és precisament el geni de posar tot això sobre el paper i dotar-ho de bellesa i atractiu.

Més enllà que les seves cartes puguin ser un retrat de la situació de la dona de l’època, de les seves preocupacions i frustracions, l’escriptora no deixa mai de banda la seva especial capacitat d’observació i ull crític per mostrar-nos el món i les relacions socials des de la seva miradaprofunda alhora que irònica i enginyosa. És per això que no estem davant d’unes cartes asèptiques, ben al contrari. Hi trobarem dobles sentits, jocs de paraules, comentaris imaginatius, humor, i fins i tot, petites dosis de malícia. Tot, sense tenir res particular a dir, com moltes vegades comencen les seves cartes.

Portada de l'edició en castellà de les cartes de Jane Austen.

Portada de l’edició en castellà de les cartes de Jane Austen.

Recentment s’han publicat, per primera vegada en castellà, les 161 cartes que van sobreviure a la delicada censura de la seva germana. Es tracta d’una edició molt treballada publicada per l’editorial dÉpoca. A més, des de la seva web podeu llegir la primera carta de manera gratuïta. Us animo també a llegir la ressenya que en fan a Hislibris, molt completa. Si preferiu llegir les cartes en anglès, una edició molt recomanable és la que presenta Oxford World’s Classics, Selected Letters, a càrrec de Vivien Jones.

Les cartes també tenen una importància cabdal en les novel·les d’Austen. Quantes se n’arriben a escriure només a “Orgull i Prejudici”? S’hi compten fins a 20! I és que les cartes juguen un rol estratègic en cada història: fan avançar la trama, narren esdeveniments que han succeït en paral·lel a l’acció principal o revelen el veritable caràcter d’un personatge.

Pot ser que la carta que més es recordi d’”Orgull i Prejudici” sigui la que escriu el senyor Darcy a Elizabeth quan es troben a Hunsford, després que ella rebutgi la seva proposta de matrimoni. Allò és un punt d’inflexió en la novel·la, com ho són també les dues cartes que la Jane escriu a la seva germana Lizzy comunicant-li la fugida de la Lydia amb en Wickham. Menys dramàtiques, i infinitament més divertides, són les pomposes cartes que escriu el senyor Collins als Bennet, mentre que una de molt esperada pels lectors és la carta que rep Elizabeth de la seva tieta, la senyora Gardiner, confirmant-li que ha estat en Darcy qui ha posat tots els diners i mitjans al seu abast per fer possible el casament de la Lydia amb en Wickham.

Hi ha un article, en un blog titulat Jane Austen. Her life and works, que recomano llegir sobre el paper que desenvolupen les cartes, és a dir, el fet d’escriure’n, a les novel·les d’Austen. És un repàs molt complet, amb moltes exemples concrets extrets d’”Orgull i Prejudici”, “Seny i sentiment”, “Northanger Abbey”, “Persuasió”, etc.

Així mateix, Austen compta amb una novel·la epistolar, escrita possiblement entre 1793 i 1795, Lady Susan, que posa de manifest com aquest gènere estava de moda al segle XVIII. La popular “Seny i sentiment” també va ser escrita de forma epistolar en els seus inicis. I ja que parlem de Lady Susan, deixeu-me dir que, tot i ser un treball de joventut, és una obra molt interessant i agradable de llegir, en la qual l’heroïna protagonista és una dona immoral, adúltera, manipuladora i sense escrúpols, la total antítesi de les heroïnes a què després ens va acostumar l’escriptora.

L'art d'escriure cartes.

Interior de la casa-museu de la Jane Austen, a Chawton.

Durant la segona visita que vaig realitzar a Lyme Park el 2012 —el Pemberley de Colin Firth— vaig poder escriure una carta a mà en un bonic i petit escriptori de fusta, amb el sol d’un dia de primavera entrant per la finestra, des d’on es podia contemplar el parc que envolta la casa. Tots els visitants d’aquesta emblemàtica propietat podíem escriure les cartes que volguéssim que des de Lyme Park la farien arribar als seus destinataris. Va ser una experiència emocionant.

I és que, en l’actual món en què vivim, l’emoció d’escriure, el neguit de l’espera, la sorpresa en començar a llegir… Tot això ha quedat substituït per una immediatesa cada cop més exigent amb si mateixa. L’art d’escriure cartes ha quedat reduït a quelcom del passat, a la consciència que el progrés l’ha fet evolucionar fins a l’actual WhatsApp. Dubto, però, que la satisfacció i el plaer que se n’obté sigui ni remotament el mateix.

Per als nostàlgics com jo us tinc reservada una sorpresa. A Sant Joan de les Abadesses, el Cafè de l’Abadia i l’Ajuntament organitzen el I Certamen de cartes d’amor, això sí, escrites a mà. Podeu guanyar un sopar romàntic al Palau de l’Abadia i un cap de setmana en una masia rural. Teniu fins el 30 d’abril per participar-hi!

Seguint les passes d’Elizabeth Bennet

En el primer article d’aquest bloc ja vaig parlar de l’estat d’ànim austenià. Que l’experiència de llegir les novel·les de Jane Austen sobrepassa les seves pàgines és un fet innegable. Però, què és exactament aquest estat d’ànim? I com trobar-lo? Amb els anys, he pogut observar i comprovar en primera persona que la nostra ànima, de manera lliure i voluntària, s’associa a un paisatge, que no és res més que una cerca de com voldríem ser i veure’ns a nosaltres mateixos; un mirall del nostre interior, d’allò que en secret o a viva veu desitgem. No és que vulgui relacionar Austen amb el romanticisme alemany, però sí posar de manifest com molts dels seus lectors, entre els quals m’hi incloc, emprenen aquesta recerca que els porta a l’Anglaterra rural, a contemplar-la amb l’admiració i emoció amb què es mira la pintura d’un mestre.

Chatsworth Park; Derbyshire. Autor: Oscar Cortés.

Chatsworth Park; Derbyshire. Autor: Oscar Cortés.

L’estiu del 2010 vaig decidir viatjar fins a les East Midlands seguint les passes d’Elizabeth Bennet i els Gardiner per Derbyshire. Si heu llegit “Orgull i Prejudici“, i imagino que així és, sabreu que els Gardiner, tiets de la Lizzy, la conviden a un viatge de plaer que els ha de dur fins al Lake District. A causa dels compromisos professionals del senyor Gardiner a Londres, decideixen a última hora recórrer el Peak District, situat més al sud. Després de les fortes emocions viscudes a Hunsford mentre es trobava amb els Collins, la perspectiva de passar una temporada amb els oncles fent turisme és més que ben rebuda: un autèntic bàlsam.

“My dear, dear aunt,” she rapturously cried, “what delight! what felicity! You give me fresh life and vigour. Adieu to disappointment and spleen. What are men to rocks and mountains? Oh! what hours of transport we shall spend!”

Comencem?

Durant aquest viatge, l’Elizabeth i els seus oncles visitaran Pemberley, llar d’en Darcy. Amb la ironia i humor que caracteritzen la Lizzy, en resposta a la pregunta que li formula la seva germana Jane sobre des de quan estima en Darcy, ella li contesta:

“It has been coming on so gradually, that I hardly know when it began. But I believe I must date it from my first seeing his beautiful grounds at Pemberley.'”

Fora bromes, de ben segur que Pemberley impressionaria a qualsevol, tant com ho fan avui dia Chatsworth House i Lyme Park House. La primera va ser la localització escollida per a la pel·lícula de 2005, dirigida per Joe Wright, i la segona per a l’adaptació que en va fer la BBC el 1995. Una es pot sentir talment com una heroïna d’Austen recorrent les seves sales —menció a part mereix la biblioteca de Lyme, el clímax de la visita—, passejant pels jardins en silenci o descansant en un banc sota un arbre immens, just al mig d’un prat d’aquell verd tan intens. Tant una propietat com l’altra mereixen un dia sencer de visita, com a mínim. 🙂

El Peak District amaga molts més tresors. Un d’ells ens recorda a una Keira Knightley perduda en els seus pensaments, damunt d’un precipici rocós. Es tracta de Stanage Edge, una mena de muralla en escarpa al natural, que corona prats, petits poblets de pedra i erms —els famosos moors, popularitzats a la literatura per les germanes Brontë. Stanage Edge és molt popular entre els escaladors, i sempre hi fa vent, el que ens recorda el vincle entre ànima i natura a “Cims borrascosos” (Wuthering Heights, en anglès). De nou, el paisatge modela la nostra ànima i possiblement també a l’inrevés.

Una passejada que no ens podem perdre és la que ens porta d’Ilam Park a Dovedale i a les seves famoses Stepping Stones. És  una opció tranquil·la, tot i que força turística, que permet gaudir durant ben bé una hora d’una de les distraccions de Jane Austen i d’altres dones de la seva mateixa condició social. És també una de les meves distraccions preferides. 🙂

Altres localitzacions que es mencionen a “Orgull i Prejudici” i que val la pena visitar —tot i que jo no vaig tenir oportunitat de fer-ho— és el poble de Matlock i el que es coneix com a White Peak Estate, que si bé Dovedale i Ilam Park es troben entre els seus dominis, té molts altres punts d’interès per gaudir d’un viatge molt semblant al que va fer Elizabeth a la ficció.

Misteri i crim després del final feliç

La muerte llega a Pemberley (Death comes to Pemberley, en anglès) és el darrer llibre de l’escriptora anglesa P.D. James, gran dama del misteri i el crim dins i fora del Regne Unit. Un títol suggerent, i fins i tot inquietant, per als nombrosos amants de l’obra de Jane Austen, i en especial, de la novel·la “Orgull i Prejudici“.

Què passa després del final feliç és una de les preguntes que tot lector d’Austen es formula un cop acaba de llegir un dels seus llibres. La resposta és precisament el que ofereix P.D. James; una resposta que sap estar a l’alçada del repte que es planteja l’escriptora anglesa: un homenatge a qui va ser una de les seves referències de joventut.

La muerte llega a Pemberley, de P.D. James

La versió detectivesca d'”Orgull i Prejudici” ha estat tot un èxit de vendes.

Som a l’any 1803. Fa 6 anys que Elizabeth i Darcy viuen feliçment a Pemberley. Aparentment, res hauria d’alterar en excés la seva plàcida existència. La nit abans d’un ball, però, tot es torça per un tràgic esdeveniment que durà el misteri, el temor i la desconfiança als protagonistes d’aquesta història.

P.D. James recrea amb molta eficàcia el món de principis del segle XIX, reproduint amb èxit l’univers i llenguatge d’Austen. Així, el lector es retroba amb la Jane i en Bingley, en Wickham i la Lydia, el senyor Bennet o Lady Catherine de Bourgh, entre d’altres. Però també en descobreix de nous, que donen forma a una trama en què el lector passa de l’alegria d’haver donat una continuació a “Orgull i Prejudici”, a l’impuls de continuar llegint, a la necessitat de saber què pot revelar el següent capítol que l’ajudi a encaixar les peces del trencaclosques creat per P.D. James.

Per a tot fan d’Austen, l’atractiu del llibre és innegable. D’una banda, té l’oportunitat d’anar un pas més enllà i descobrir la veu interior de personatges com el propi Darcy, veure com ha evolucionat la seva germana Georgiana amb els anys o aprofundir en d’altres que a “Orgull i Prejudici” tenen un paper secundari, com seria el cas del coronel Fitzwilliam, a més de conèixer-ne de nous. D’altra banda, i gràcies a les llicències de l’escriptora, pot accedir a noves lectures de l’obra original d’Austen: P.D. James comparteix amb el lector la seva interpretació d’alguns dels actes i motivacions dels personatges de la novel·la, potser més per intuïció que per allò que va deixar escrit Austen o va preferir ometre.

Pride and Prejudice, de Jane Austen

Portada d’una edició de “Pride and Prejudice”, de Jane Austen.

Aquestes llicències encara donen un pas més, ja que han de recrear, d’una manera versemblant, la reacció dels personatges després dels anys i davant d’un crim sense culpable. Quin serà el comportament d’Elizabeth, ara que és mare de dos fills i s’ha convertit en la senyora Darcy? Mantindrà la seva ironia i independència? I en Darcy, continuarà sent l’home recte i noble a què té acostumat el seu públic? Que Pemberley sigui l’escenari d’un crim ha d’alterar, per força, els seus habitants. P.D. James sap traslladar el clima de tensió i por que es viu a l’interior dels personatges. Els seus pensaments es tornen més foscos, el dubte i la culpa afloren i ells mateixos s’arriben a posar-se en qüestió. L’aposta de l’escriptora és subjectiva, però encertada.

El final, com no podia ser d’una altra manera, també fa honor a les novel·les d’Austen. L’escriptora és benèvola amb la trama que ella mateixa ha teixit per a l’ocasió. Fins i tot, P.D. James hi incorpora, tot i que de manera accessòria, una història d’amor. Es podia deixar de banda aquest aspecte? Més divertit és, però, trobar en el llibre referències a altres obres, com per exemple d'”Emma” i “Persuasió”. És una sorpresa molt agradable. 🙂

En definitiva, P.D. James aconsegueix un relat rodó, situant els protagonistes d'”Orgull i Prejudici” on mai se’ls esperaria trobar: en una història de crim i misteri —exceptuant, és clar, l’agosarada Orgullo, Prejuicio y Zombis.

La muerte llega a Pemberley és elegant i respectuosa. Dóna gust de llegir!

En voleu fer un tast? Aquí teniu el booktrailer de la novel·la.

Recomano, a més, la lectura de la ressenya que en va fer el New York Times. Algunes de les observacions del periodista Charles McGrath les comparteixo, sobretot pel que fa al dibuix de personatges com Elizabeth.

200 anys d’un clàssic global

El 28 de gener de 1813 es publicava “Orgull i Prejudici” (Pride and Prejudice, en anglès), una de les novel·les més estimades pels lectors des de fa més de 200 anys, escrita per un dels grans noms de la literatura anglesa i universal: Jane Austen.

Si voleu saber què va dir la premsa d’aquesta commemoració, us recomano els especials que van preparar El País i El Mundo. Aquest darrer compta amb un article de Rosa Regàs i una entrevista imaginària, que si bé és original, li manca certa versemblança i profunditat.

Anne Hathaway interpretant Jane Austen

L’actriu nord-americana Anne Hathaway interpretant Jane Austen a la pel·lícula Becoming Jane.

Per als fans incondicionals del llibre i de l’obra d’Austen, fer les maletes i viatjar fins a la campanya anglesa enguany és casi una obligació. A localitats com Bath o Chawton, on va viure l’escriptora, s’organitzen nombroses activitats a més d’un festival que permet endinsar-se en l’època de la Regència en ple segle XXI.

Però no només el Regne Unit celebra els 200 anys d’”Orgull i Prejudici”. També ho fan els Estats Units i Austràlia. Totes les activitats es poden consultar en un web creat per a l’ocasió.

La ironia, sentit de l’humor, bellesa i profunditat d’”Orgull i Prejudici”, juntament amb l’ingeni i saviesa dels seus diàlegs i descripcions, i la força de personatges tan irresistibles com els d’Elizabeth Bennet —potser l’heroïna austeniana més estimada de totes— o el senyor Darcy, continuen captivant a un públic fidel i sempre expectant de nous productes made in Austen que, a més, asseguren final feliç.

Chawton Museum

El cottage que va servir de llar a la Jane Austen, a Chawton, avui dia és un museu totalment dedicat a la seva figura, on es conserven des d’objectes personals a mobiliari, com aquesta taula que era on l’escriptora escrivia.

Estem davant d’un fenomen literari que s’ha convertit en tota una experiència global per al lector. No només pot gaudir d’una lectura única, també en català, sinó que pot acostar-se a l’univers Austen de moltes maneres diferents i des de diferents disciplines. No es tracta només de llegir. Es tracta de llegir en molts llenguatges i de viure, sobretot això: viure intensament.

La febre Jane Austen ha donat peu no només a un autèntic fenomen fan, sinó també a una producció editorial imparable. Des de seqüeles que s’inspiren en la novel·la més coneguda de l’escriptora, i que parteixen del final de l’obra original, a reinvencions lliures del clàssic, passant per adaptacions per a infants, novel·les gràfiques i llibres de cuina, moda, jardineria, etc. Tot pot ser tocat pel geni de la dona que va unir a Elizabeth i Darcy.

Il·lustració de Hugh Thompson per a Orgull i Prejudici.

Il·lustració de Hugh Thompson que acompanyava l’edició d’”Orgull i Prejudici” de 1894.

Per descomptat, el cinema i la televisió han popularitzat encara més l’escriptora i han aconseguit fer realitat un dels desigs més anhelats de tot fan: posar rostre als seus personatges preferits. D’adaptacions d’”Orgull i Prejudici” se n’han fet moltes, amb més o menys encert. La BBC va posar el llistó altíssim l’any 1995 amb la mini sèrie que protagonitzaven Colin Firth i Jennifer Ehle, un fidel retrat a la novel·la i a l’estil d’Austen (per als més amants d’aquesta adaptació recomano una app que permet escoltar els millors moments de la sèrie). Amb tot, la pel·lícula de Joe Wright de 2005, amb Keira Knightley i Matthew Macfadyen com a Elizabeth Bennet i senyor Darcy, també va saber estar a l’alçada, sobretot en la fotografia i banda sonora, que és delicada i tremendament evocativa.

Tràiler de la pel·lícula Pride and Prejudice (2005).

Un punt i apart és la innovadora, fresca i divertida Persiguiendo a Jane Austen (Lost in Austen, en anglès), en què Amanda, una gran fan del llibre i l’escriptora, viatja fins al món de ficció d’”Orgull i Prejudici”. Qui no ho ha imaginat mai? Ara bé, la seva arribada a la família Bennet alterarà substancialment els esdeveniments tal i com els coneixem… 🙂

Tràiler de la pel·lícula Lost in Austen (2008).

Així, les localitzacions que han servit per portar a la pantalla les novel·les d’Austen, com també els llocs on ella va viure, són ara espais de culte que apareixen en nombroses guies per seguir els passos de l’escriptora i els dels seus personatges. Propietats com Chatsworth o Lyme ParkPemberley a la ficció— reben cada any milers de visitants que anhelen passejar pels seus jardins i prats com ho hagués fet una heroïna d’Austen.

Una de les darreres guies que he pogut llegir, concebuda des del seu inici per a ser un producte 100% digital, és el llibre The Jane Austen Travel Guide to Bath and England 2013: How to Plan Your Own Jane Austen Tour, que podeu adquirir al web d’Amazon i descarregar-vos al vostre ordinador o dispositiu mòbil a través de Kindle.

Lyme Park; Derbyshire. Autor: Oscar Cortés.

Fotografia de Lyme Park i el seu famós llac reflectant, en el qual es banya Colin Firth (senyor Darcy) a la ficció de la BBC de 1995. Autor: Oscar Cortés.

“Orgull i Prejudici” és potser un dels millors exemples que demostra com el fet literari s’estén més enllà del paper. El món digital és ple de productes sobre Austen i les seves novel·les, des de continguts que es vehiculitzen a través de les xarxes socials fins a aplicacions mòbils o llibres enriquits que posen al nostre abast noves maneres de llegir i interpretar l’obra austeniana.

The Republic of Pemberley és, potser, la comunitat online més àmplia sobre l’escriptora anglesa. Si aquí no es troba el que es cerca, és que no es està enlloc més. Així mateix, qui ho desitgi pot introduir-se al món d’”Orgull i Prejudici” a través de Twitter. El compte @DailyPP comparteix diàriament fragments de la novel·la. I per als qui vulguin estar al dia de la conversa 2.0 al voltant d’Austen, res millor que seguir les etiquetes #janeausten i #PrideandPrejudice.

Més innovadora és la sèrie per a YouTube que adapta “Orgull i Prejudici” als nostres temps en forma de vídeo-diari: The Lizzie Bennet Diaries. Una modernització, a petites dosis, d’aquesta comèdia romàntica que cada any demostra que és immune al pas del temps. En el moment d’escriure aquest article, el seu canal de YouTube compta amb més de 25 milions de reproduccions i prop de 200.000 subscriptors!

Primer episodi dels Lizzie Bennet Diaries.

El cert és que gaudir de l’obra de Jane Austen es pot fer a qualsevol hora i en qualsevol lloc. I no em refereixo a dur el llibre a la butxaca, sinó a tot el ventall d’aplicacions i ebooks que tenim al nostre abast.

D’una banda, i per començar, el centre dedicat a l’escriptora de la ciutat de Bath disposa de la seva pròpia app per a iPhone, amb articles, cites i accés a una botiga online.

D’altra banda, tant a Google Play com a l’App i iBook Store trobem ebooks i aplicacions gratuïtes a través de les quals podem llegir “Orgull i Prejudici” còmodament des dels nostres dispositius mòbils.

Voldria destacar especialment una app que he comprat recentment i que permet escoltar totes les novel·les d’Austen en forma d’audiollibre, narrades en anglès amb molta cura. Tot i que l’enllaç us durà a Google Play, també té la versió iOS.

Respecte els dispositius iOS, hi ha al mercat una aplicació gratuïta que ens permet llegir “Orgull i Prejudici” i que compta amb les il·lustracions tan populars de l’edició de 1894. De fet, d’apps sobre l’escriptora anglesa i la seva obra n’hi ha per a tots els gustos.

Captura de l’aplicació Audiobooks – Austen.

Captura de l’aplicació Audiobooks – Austen.

El que per a mi, però, em resulta més interessant ja no és la versió del llibre digital, sinó la creació d’un nou producte interactiu i multimèdia: el llibre enriquit, enhanced o app book.

Si teniu un iPad esteu de sort, perquè podreu adquirir l’app book d’”Orgull i Prejudici”, desenvolupat per a aquest dispositiu. L’aplicació, que també disposa de versió iBook, ens dóna l’opció de llegir el llibre al nostre ritme, acompanyat de guies d’estudi, vídeos, crítiques, anàlisis dels temes de la novel·la i els seus personatges, resums de cada capítol, qüestionaris, jocs… I tot, amb una interfície absolutament amigable i intuïtiva per a l’usuari. L’aplicació disposa d’una web pròpia que us animo a visitar.  Una delícia per als fans de l’obra, però també una eina molt útil per a estudiants de literatura.

Per als més petits de la casa, i també per a iPhone i iPad, hi ha un llibre enriquit per introduir als nens i nenes en el món d’”Orgull i Prejudici”: Little Miss Austen: Pride & Prejudice, amb il·lustracions animades, efectes de so, diàlegs, narracions i un extra per ajudar la Lizzy a trobar el millor vestit per al ball. 😉

També per a iOS trobem Pride and Prejudice: Hidden Anthologies, una aplicació que ens permetrà conèixer els secrets del llibre mentre juguem a diversos jocs online i avancem així en l’argument de l’obra.

No podem passar per alt l’app book que ja està disponible del llibre Orgullo y Prejuicio y Zombies (versió Android i iOS). Ens agradarà més o menys aquesta proposta, però tot s’ha de dir que com a llibre enriquit sembla prou competent. Inclou el text complet d’ambdues novel·les —la d’Austen i la de Seth Grahame Smith—, música original, centenars d’il·lustracions i també animacions, això sí, potser una mica sanguinàries…  A més, segons  la posició del telèfon o tauleta podrem llegir una o altra novel·la, o bé totes dues alhora.

Vídeo de presentació de l’app i l’iBook de Pride and Prejudice.

Els responsables d’aquest app book també ho són de Dracula: The Official Stoker Family Edition i A Christmas Carol for iPad, reconeguda als prestigiosos Publishing Innovation Awards, que el 2012 han guardonat a una empresa catalana per la seva aplicació iPoe Collection: The Interactive and Illustrated Edgar Allan Poe Collection. Tota una obra d’art.

És evident que la novel·la “Orgull i Prejudici”, publicada fa poc més de 200 anys, no necessita de gaires commemoracions o recordatoris per continuar sent un producte transversal i d’actualitat, que ofereix al seu públic múltiples lectures i experiències. A 2013, l’estat d’ànim “austenià” continua ben viu i gaudeix de molt bona salut. Probablement, el lema Keep Calm and Read Jane Austen es quedi curt.

Keep Calm and Read Jane Austen

Keep Calm and Read Jane Austen, un lema que tots hauríem de tenir penjat a la paret de casa 🙂