Estimada Jane… El WhatsApp de fa 200 anys

La necessitat de comunicar les novetats en el menor temps possible; compartir amb la nostra família i amics què pensem o, senzillament, entretenir-nos recordant anècdotes i parlant de futurs esdeveniments no és pas nou. Avui dia utilitzem aplicacions com WhatsApp, Twitter o l’e-mail, entre moltes d’altres, per estar permanentment connectats amb la gent del nostre entorn. I més enllà de cobrir les nostres expectatives de comunicació, també ens entreté i ens manté informats de l’actualitat que ens interessa.

Com es feia possible aquesta “conversa” en l’època en què va viure Jane Austen i va situar els seus personatges de ficció? La solució és present tant a la vida com en les novel·les que va escriure: les cartes.

L'art d'escriure cartes.

L’art d’escriure cartes, tota una addicció.

Escriure’n era pràcticament una addicció per a les dones de la posició social d’Austen. En rebien una i ja n’estaven escrivint una altra. I és que no només es tractava d’un dels deures assignats a la dona de classe mitja i alta, que permetia complir amb certes formalitats i mantenir el contacte amb la família i els amics, sinó que era una font de plaer i entreteniment.

La conversa, com la d’avui dia, era íntima, distesa i d’una gran vivacitat. I, perquè negar-ho, també com ara en tota carta hi havia la seva dosi de tafaneria. 🙂 Com obviar la descripció de l’excitació que sentien abans d’un ball o la crítica sobre com anaven vestits els convidats? Amb tot, a finals del s. XVIII es considerava el gènere de la carta familiar, eminentment femení, l’ideal civilitzat d’una conversa educada.

Little Matters they are to be sure, but highly important.

Es calcula que al llarg de la seva vida, Jane Austen va escriure al voltant de 2.000 cartes, de les quals només se n’han conservat 161. La seva germana Cassandra, gran amiga i fidel confident, va cremar-ne la immensa majoria per conservar la privacitat de l’escriptora anglesa. Aquest és un dels motius que expliquen la dificultat d’aportar llum sobre la biografia d’Austen, sobretot en allò més íntim.

Durant molt de temps s’ha considerat que les cartes familiars com les d’Austen no tenien cap valor literari ni interès, ja que només parlaven del dia a dia, farcit de trivialitats. En efecte, les cartes que va escriure, com les de qualsevol altre dona de finals del XVIII i principis del XIX, no parlen de política, religió o filosofia, el que hauria estat impropi del caràcter íntim i domèstic d’una jove del seu temps.

L'art d'escriure cartes.

Exemples de cartes escrites a principis del s. XIX.

De què hauria pogut parlar Austen tenint en compte les limitades activitats que el decòrum reservava per a una dona de la seva posició que, a més, es movia en un cercle d’amistats i coneixences reduït? Amb els anys, i davant l’aclaparador èxit de les seves novel·les, l’escriptora ha aconseguit que es doni el valor que mereixen els little matters.

Tot això ens porta a considerar què és el que nosaltres pensem que és important i digne de menció. L’anterior visió, molt masculina, desterra els petits detalls i emocions del nostre dia a dia; aquelles porcions de felicitat o tristesa que orienten els nostres passos i construeixen el nostre futur. I si una cosa té Jane Austen és precisament el geni de posar tot això sobre el paper i dotar-ho de bellesa i atractiu.

Més enllà que les seves cartes puguin ser un retrat de la situació de la dona de l’època, de les seves preocupacions i frustracions, l’escriptora no deixa mai de banda la seva especial capacitat d’observació i ull crític per mostrar-nos el món i les relacions socials des de la seva miradaprofunda alhora que irònica i enginyosa. És per això que no estem davant d’unes cartes asèptiques, ben al contrari. Hi trobarem dobles sentits, jocs de paraules, comentaris imaginatius, humor, i fins i tot, petites dosis de malícia. Tot, sense tenir res particular a dir, com moltes vegades comencen les seves cartes.

Portada de l'edició en castellà de les cartes de Jane Austen.

Portada de l’edició en castellà de les cartes de Jane Austen.

Recentment s’han publicat, per primera vegada en castellà, les 161 cartes que van sobreviure a la delicada censura de la seva germana. Es tracta d’una edició molt treballada publicada per l’editorial dÉpoca. A més, des de la seva web podeu llegir la primera carta de manera gratuïta. Us animo també a llegir la ressenya que en fan a Hislibris, molt completa. Si preferiu llegir les cartes en anglès, una edició molt recomanable és la que presenta Oxford World’s Classics, Selected Letters, a càrrec de Vivien Jones.

Les cartes també tenen una importància cabdal en les novel·les d’Austen. Quantes se n’arriben a escriure només a “Orgull i Prejudici”? S’hi compten fins a 20! I és que les cartes juguen un rol estratègic en cada història: fan avançar la trama, narren esdeveniments que han succeït en paral·lel a l’acció principal o revelen el veritable caràcter d’un personatge.

Pot ser que la carta que més es recordi d’”Orgull i Prejudici” sigui la que escriu el senyor Darcy a Elizabeth quan es troben a Hunsford, després que ella rebutgi la seva proposta de matrimoni. Allò és un punt d’inflexió en la novel·la, com ho són també les dues cartes que la Jane escriu a la seva germana Lizzy comunicant-li la fugida de la Lydia amb en Wickham. Menys dramàtiques, i infinitament més divertides, són les pomposes cartes que escriu el senyor Collins als Bennet, mentre que una de molt esperada pels lectors és la carta que rep Elizabeth de la seva tieta, la senyora Gardiner, confirmant-li que ha estat en Darcy qui ha posat tots els diners i mitjans al seu abast per fer possible el casament de la Lydia amb en Wickham.

Hi ha un article, en un blog titulat Jane Austen. Her life and works, que recomano llegir sobre el paper que desenvolupen les cartes, és a dir, el fet d’escriure’n, a les novel·les d’Austen. És un repàs molt complet, amb moltes exemples concrets extrets d’”Orgull i Prejudici”, “Seny i sentiment”, “Northanger Abbey”, “Persuasió”, etc.

Així mateix, Austen compta amb una novel·la epistolar, escrita possiblement entre 1793 i 1795, Lady Susan, que posa de manifest com aquest gènere estava de moda al segle XVIII. La popular “Seny i sentiment” també va ser escrita de forma epistolar en els seus inicis. I ja que parlem de Lady Susan, deixeu-me dir que, tot i ser un treball de joventut, és una obra molt interessant i agradable de llegir, en la qual l’heroïna protagonista és una dona immoral, adúltera, manipuladora i sense escrúpols, la total antítesi de les heroïnes a què després ens va acostumar l’escriptora.

L'art d'escriure cartes.

Interior de la casa-museu de la Jane Austen, a Chawton.

Durant la segona visita que vaig realitzar a Lyme Park el 2012 —el Pemberley de Colin Firth— vaig poder escriure una carta a mà en un bonic i petit escriptori de fusta, amb el sol d’un dia de primavera entrant per la finestra, des d’on es podia contemplar el parc que envolta la casa. Tots els visitants d’aquesta emblemàtica propietat podíem escriure les cartes que volguéssim que des de Lyme Park la farien arribar als seus destinataris. Va ser una experiència emocionant.

I és que, en l’actual món en què vivim, l’emoció d’escriure, el neguit de l’espera, la sorpresa en començar a llegir… Tot això ha quedat substituït per una immediatesa cada cop més exigent amb si mateixa. L’art d’escriure cartes ha quedat reduït a quelcom del passat, a la consciència que el progrés l’ha fet evolucionar fins a l’actual WhatsApp. Dubto, però, que la satisfacció i el plaer que se n’obté sigui ni remotament el mateix.

Per als nostàlgics com jo us tinc reservada una sorpresa. A Sant Joan de les Abadesses, el Cafè de l’Abadia i l’Ajuntament organitzen el I Certamen de cartes d’amor, això sí, escrites a mà. Podeu guanyar un sopar romàntic al Palau de l’Abadia i un cap de setmana en una masia rural. Teniu fins el 30 d’abril per participar-hi!