Vull ser amiga de Jane Austen a Facebook!

No és nou trobar personatges d’obres de ficció a les xarxes socials. De fet, és una nova tendència que estan utilitzant algunes editorials i empreses per promoure els seus llibres interactius o per crear nous productes culturals, innovadors i multi-plataforma, com ara una webserie amb una estratègia narrativa que inclou el Social Media.

Recentment vaig llegir a Mashable un article titulat This Is the Future of Book Marketing (Aquest és el futur del màrqueting editorial) en què es parlava de la nova novel·la de l’autor Goran Racic, Loud Evolution, en què el protagonista traspassa els límits de la ficció piulant des del seu perfil a Twitter.

The Child’s World

Il·lustració de “The Child’s World” , de Hetty S. Brown, W. K. Tate, and Sarah Withers.

Aquesta tendència també s’utilitza en la divulgació històricala revista Yorokobu parlava del perfil a Facebook d’un combatent anònim de la Gran Guerra, creat per un museu francès— i en la publicitat, com podem veure en el compte a Twitter de l’inventor de la Coca-Cola, Doc Pemberton.

En qualsevol cas, i més enllà d’estratègies de màrqueting, les xarxes socials ens donen la possibilitat de donar nova vida als llibres i de traspassar fronteres, tant d’espai com de temps. Pel que fa a Austen, el món digital permet que les seves novel·les siguin viscudes amb la mateixa intensitat que fa 200 anys i hagin adoptat, a més, un caràcter ubic: els seus continguts són per tot arreu. En veurem un exemple més endavant.

Facebook i algunes curiositats que has de saber 

I ja que hem titulat aquest post Vull ser amiga de Jane Austen a Facebook, comentar-vos que, malauradament, avui dia no és possible. Algun voluntari o voluntària per crear-lo? 😉 Això sí, us recomano una pàgina de l’editorial Vintage Books dedicada a l’escriptora anglesa i les seves novel·les. Hi trobareu fragments per recordar, il·lustracions, notícies, curiositats, etc.

Gràcies a aquesta pàgina sabreu que a Hyde Park, a Londres, hi ha instal·lada una estàtua gegant del senyor Darcy que ens recorda la popular escena en què l’actor Colin Firth es banya al llac de Pemberley en l’adaptació per a la televisió que la BBC va fer l’any 1995 d’”Orgull i Prejudici”.

Estàtua de Mr. Darcy a Hyde Park, Londres

Estàtua de Mr. Darcy a Hyde Park, Londres

La mateixa editorial ha creat pàgines temàtiques per a cada una de les novel·les. Fa uns dies, repassant les últimes publicacions de la pàgina dedicada a “Orgull i Prejudici”, vaig saber que s’està filmant l’adaptació al cinema de la novel·la de P.D. James “Death comes to Pemberley” (La mort arriba a Pemberley), de la que podeu saber-ne més detalls en aquest mateix bloc.

Com podeu veure, d’una obra clàssica se’n poden crear multitud de productes. Les obres mestres de la literatura no només ens sobreviuen per la seva grandesa, sinó per la seva capacitat de transformar-se i de seguir connectant amb públics d’èpoques molt diferents.

La Jane contemporània. El poder de la narrativa transmèdia

Imaginem-nos per un moment que Jane Austen té un perfil a Facebook i un compte a Twitter. Què és el que ens diria i com seria? I els seus personatges?

Avui dia podem explicar històries a través de múltiples mitjans. El medi digital ens posa a l’abast noves eines i maneres de narrar, en què les fronteres entre productes culturals es dilueixen i permeten que, per exemple, un llibre sigui alhora un videojoc i un videojoc sigui també un llibre —a The Guardian es pregunten per què encara no hi ha un videojoc basat en “Orgull i Prejudici”. És la revolució del contingut!

L’exemple més clar i 100% austenià: The Lizzie Bennet Diaries, una webserie per a YouTube que ha adaptat amb molt d’èxit “Orgull i Prejudici” als nostres temps en forma de vídeo-diari. Són 100 episodis en què l’Elizabeth ens parla en primera persona, també a través del seu compte a Twitter, el seu Tumblr i el seu perfil a Facebook. D’aquesta manera, els fans d’”Orgull i Prejudici” han pogut gaudir de la història de la gran heroïna d’Austen de manera personalitzada: al seu ritme, escollint el format i la plataforma que més els interessava en cada moment, consumint tots o només una part dels seus continguts. La webserie ha aconseguit així crear experiències de “lectura” úniques.

He pogut llegir en una de les crítiques que ha rebut la sèrie que no ens podem perdre els vídeos de la Lydia Bennet, que també trobareu a YouTube, un dels personatges més ben aconseguits i amb més atractiu.

Aviso: com la novel·la, la sèrie és molt i molt addictiva! 😉 I prepareu-vos, que els creadors de The Lizzie Bennet Diaries no s’aturen: el mes de maig passat van engegar l’adaptació multi-plataforma de la novel·la inacabada d’Austen, Sandition. Serà un nou èxit?

Misteri i crim després del final feliç

La muerte llega a Pemberley (Death comes to Pemberley, en anglès) és el darrer llibre de l’escriptora anglesa P.D. James, gran dama del misteri i el crim dins i fora del Regne Unit. Un títol suggerent, i fins i tot inquietant, per als nombrosos amants de l’obra de Jane Austen, i en especial, de la novel·la “Orgull i Prejudici“.

Què passa després del final feliç és una de les preguntes que tot lector d’Austen es formula un cop acaba de llegir un dels seus llibres. La resposta és precisament el que ofereix P.D. James; una resposta que sap estar a l’alçada del repte que es planteja l’escriptora anglesa: un homenatge a qui va ser una de les seves referències de joventut.

La muerte llega a Pemberley, de P.D. James

La versió detectivesca d'”Orgull i Prejudici” ha estat tot un èxit de vendes.

Som a l’any 1803. Fa 6 anys que Elizabeth i Darcy viuen feliçment a Pemberley. Aparentment, res hauria d’alterar en excés la seva plàcida existència. La nit abans d’un ball, però, tot es torça per un tràgic esdeveniment que durà el misteri, el temor i la desconfiança als protagonistes d’aquesta història.

P.D. James recrea amb molta eficàcia el món de principis del segle XIX, reproduint amb èxit l’univers i llenguatge d’Austen. Així, el lector es retroba amb la Jane i en Bingley, en Wickham i la Lydia, el senyor Bennet o Lady Catherine de Bourgh, entre d’altres. Però també en descobreix de nous, que donen forma a una trama en què el lector passa de l’alegria d’haver donat una continuació a “Orgull i Prejudici”, a l’impuls de continuar llegint, a la necessitat de saber què pot revelar el següent capítol que l’ajudi a encaixar les peces del trencaclosques creat per P.D. James.

Per a tot fan d’Austen, l’atractiu del llibre és innegable. D’una banda, té l’oportunitat d’anar un pas més enllà i descobrir la veu interior de personatges com el propi Darcy, veure com ha evolucionat la seva germana Georgiana amb els anys o aprofundir en d’altres que a “Orgull i Prejudici” tenen un paper secundari, com seria el cas del coronel Fitzwilliam, a més de conèixer-ne de nous. D’altra banda, i gràcies a les llicències de l’escriptora, pot accedir a noves lectures de l’obra original d’Austen: P.D. James comparteix amb el lector la seva interpretació d’alguns dels actes i motivacions dels personatges de la novel·la, potser més per intuïció que per allò que va deixar escrit Austen o va preferir ometre.

Pride and Prejudice, de Jane Austen

Portada d’una edició de “Pride and Prejudice”, de Jane Austen.

Aquestes llicències encara donen un pas més, ja que han de recrear, d’una manera versemblant, la reacció dels personatges després dels anys i davant d’un crim sense culpable. Quin serà el comportament d’Elizabeth, ara que és mare de dos fills i s’ha convertit en la senyora Darcy? Mantindrà la seva ironia i independència? I en Darcy, continuarà sent l’home recte i noble a què té acostumat el seu públic? Que Pemberley sigui l’escenari d’un crim ha d’alterar, per força, els seus habitants. P.D. James sap traslladar el clima de tensió i por que es viu a l’interior dels personatges. Els seus pensaments es tornen més foscos, el dubte i la culpa afloren i ells mateixos s’arriben a posar-se en qüestió. L’aposta de l’escriptora és subjectiva, però encertada.

El final, com no podia ser d’una altra manera, també fa honor a les novel·les d’Austen. L’escriptora és benèvola amb la trama que ella mateixa ha teixit per a l’ocasió. Fins i tot, P.D. James hi incorpora, tot i que de manera accessòria, una història d’amor. Es podia deixar de banda aquest aspecte? Més divertit és, però, trobar en el llibre referències a altres obres, com per exemple d'”Emma” i “Persuasió”. És una sorpresa molt agradable. 🙂

En definitiva, P.D. James aconsegueix un relat rodó, situant els protagonistes d'”Orgull i Prejudici” on mai se’ls esperaria trobar: en una història de crim i misteri —exceptuant, és clar, l’agosarada Orgullo, Prejuicio y Zombis.

La muerte llega a Pemberley és elegant i respectuosa. Dóna gust de llegir!

En voleu fer un tast? Aquí teniu el booktrailer de la novel·la.

Recomano, a més, la lectura de la ressenya que en va fer el New York Times. Algunes de les observacions del periodista Charles McGrath les comparteixo, sobretot pel que fa al dibuix de personatges com Elizabeth.