Imatges poètiques. La pluja

Imatges poètiques. La pluja

La Jane està asseguda contemplant la pluja. Resguardada i tranquil·la, observa amb posat seriós com la pluja cau i neteja, incansable, el paisatge. La llum sembla que no tingui color i tot fa olor de nou; una olor que només pot ser de color verd i gris. Fa fresca però a la pell li agrada. Ha estat una pluja inesperada, sorgida potser d’un impuls sincer o pensament arrauxat, per després entrar en calma, donant pas a la melangia del cos, a una tristesa serena i antiga. La Jane somriu. Foto de Lyme Park, Derbyshire. Estiu de 2010.

Territoris literaris o com les novel·les cobren vida

El programa de divulgació de TVE, Página 2ha dedicat un especial a l’autora d'”Orgull i Prejudici”. El reportatge, conduït per Oscar López, proposa una ruta literària pels espais més significatius de la vida i obra d’Austen, com ara Chatsworth —evocació de Pemberley— o Bath, escenari de “Persuasió” i “Northanger Abbey” i ciutat on va viure l’escriptora. Precisament en aquesta localitat se celebra aquest proper mes de setembre el desè Jane Austen Festival, amb nombroses activitats per a tots els públics que homenatgen l’escriptora anglesa i provoquen un espècie d’orgasme literari entre els més incondicionals. 😉

Especial Jane Austen - Página 2 de TVE

Clica damunt la imatge per veure el reportatge de Página 2.

A destacar del reportatge l’entrevista amb Claire Tomalinbiògrafa d’Austen, en què es posen de relleu dues grans polèmiques: S’assemblava Jane Austen a les seves heroïnes de ficció? Destil·len un subtil feminisme les seves novel·les? Segurament aquestes preguntes mereixin un post a part, que no descarto escriure en breu. Això sí, n’avanço només un apunt: el que és indiscutible d’Austen és que va ser capaç de situar la dona com a protagonista de les històries de ficció, i en primer pla, els seus dilemes, inquietuds i aspiracions.

Si el reportatge televisiu us agrada, us animo a llegir el meu postSeguint les passes d’Elizabeth Bennet‘. No podreu resistir-vos-hi… I és que ambdós continguts parlen de la simbologia literària que adquireixen els territoris.

Situem geogràficament les narracions que admirem i cerquem aquelles referències tangibles que ens apropin íntimament a les pàgines que tant ens han emocionat. És la voluntat de dotar les novel·les d’olor, de tacte, de música. Tots els territoris tenen la seva simbologia literària i la novel·la anglesa sobre la trama matrimonial —llegiu el darrer post del bloc per a més informació— agafa la campanya anglesa i els antics resorts de les classes mitjanes i altes; sense anar més lluny, Bath, per prendre forma en el nostre imaginari.

Seguint les passes d’Elizabeth Bennet

En el primer article d’aquest bloc ja vaig parlar de l’estat d’ànim austenià. Que l’experiència de llegir les novel·les de Jane Austen sobrepassa les seves pàgines és un fet innegable. Però, què és exactament aquest estat d’ànim? I com trobar-lo? Amb els anys, he pogut observar i comprovar en primera persona que la nostra ànima, de manera lliure i voluntària, s’associa a un paisatge, que no és res més que una cerca de com voldríem ser i veure’ns a nosaltres mateixos; un mirall del nostre interior, d’allò que en secret o a viva veu desitgem. No és que vulgui relacionar Austen amb el romanticisme alemany, però sí posar de manifest com molts dels seus lectors, entre els quals m’hi incloc, emprenen aquesta recerca que els porta a l’Anglaterra rural, a contemplar-la amb l’admiració i emoció amb què es mira la pintura d’un mestre.

Chatsworth Park; Derbyshire. Autor: Oscar Cortés.

Chatsworth Park; Derbyshire. Autor: Oscar Cortés.

L’estiu del 2010 vaig decidir viatjar fins a les East Midlands seguint les passes d’Elizabeth Bennet i els Gardiner per Derbyshire. Si heu llegit “Orgull i Prejudici“, i imagino que així és, sabreu que els Gardiner, tiets de la Lizzy, la conviden a un viatge de plaer que els ha de dur fins al Lake District. A causa dels compromisos professionals del senyor Gardiner a Londres, decideixen a última hora recórrer el Peak District, situat més al sud. Després de les fortes emocions viscudes a Hunsford mentre es trobava amb els Collins, la perspectiva de passar una temporada amb els oncles fent turisme és més que ben rebuda: un autèntic bàlsam.

“My dear, dear aunt,” she rapturously cried, “what delight! what felicity! You give me fresh life and vigour. Adieu to disappointment and spleen. What are men to rocks and mountains? Oh! what hours of transport we shall spend!”

Comencem?

Durant aquest viatge, l’Elizabeth i els seus oncles visitaran Pemberley, llar d’en Darcy. Amb la ironia i humor que caracteritzen la Lizzy, en resposta a la pregunta que li formula la seva germana Jane sobre des de quan estima en Darcy, ella li contesta:

“It has been coming on so gradually, that I hardly know when it began. But I believe I must date it from my first seeing his beautiful grounds at Pemberley.'”

Fora bromes, de ben segur que Pemberley impressionaria a qualsevol, tant com ho fan avui dia Chatsworth House i Lyme Park House. La primera va ser la localització escollida per a la pel·lícula de 2005, dirigida per Joe Wright, i la segona per a l’adaptació que en va fer la BBC el 1995. Una es pot sentir talment com una heroïna d’Austen recorrent les seves sales —menció a part mereix la biblioteca de Lyme, el clímax de la visita—, passejant pels jardins en silenci o descansant en un banc sota un arbre immens, just al mig d’un prat d’aquell verd tan intens. Tant una propietat com l’altra mereixen un dia sencer de visita, com a mínim. 🙂

El Peak District amaga molts més tresors. Un d’ells ens recorda a una Keira Knightley perduda en els seus pensaments, damunt d’un precipici rocós. Es tracta de Stanage Edge, una mena de muralla en escarpa al natural, que corona prats, petits poblets de pedra i erms —els famosos moors, popularitzats a la literatura per les germanes Brontë. Stanage Edge és molt popular entre els escaladors, i sempre hi fa vent, el que ens recorda el vincle entre ànima i natura a “Cims borrascosos” (Wuthering Heights, en anglès). De nou, el paisatge modela la nostra ànima i possiblement també a l’inrevés.

Una passejada que no ens podem perdre és la que ens porta d’Ilam Park a Dovedale i a les seves famoses Stepping Stones. És  una opció tranquil·la, tot i que força turística, que permet gaudir durant ben bé una hora d’una de les distraccions de Jane Austen i d’altres dones de la seva mateixa condició social. És també una de les meves distraccions preferides. 🙂

Altres localitzacions que es mencionen a “Orgull i Prejudici” i que val la pena visitar —tot i que jo no vaig tenir oportunitat de fer-ho— és el poble de Matlock i el que es coneix com a White Peak Estate, que si bé Dovedale i Ilam Park es troben entre els seus dominis, té molts altres punts d’interès per gaudir d’un viatge molt semblant al que va fer Elizabeth a la ficció.

Misteri i crim després del final feliç

La muerte llega a Pemberley (Death comes to Pemberley, en anglès) és el darrer llibre de l’escriptora anglesa P.D. James, gran dama del misteri i el crim dins i fora del Regne Unit. Un títol suggerent, i fins i tot inquietant, per als nombrosos amants de l’obra de Jane Austen, i en especial, de la novel·la “Orgull i Prejudici“.

Què passa després del final feliç és una de les preguntes que tot lector d’Austen es formula un cop acaba de llegir un dels seus llibres. La resposta és precisament el que ofereix P.D. James; una resposta que sap estar a l’alçada del repte que es planteja l’escriptora anglesa: un homenatge a qui va ser una de les seves referències de joventut.

La muerte llega a Pemberley, de P.D. James

La versió detectivesca d'”Orgull i Prejudici” ha estat tot un èxit de vendes.

Som a l’any 1803. Fa 6 anys que Elizabeth i Darcy viuen feliçment a Pemberley. Aparentment, res hauria d’alterar en excés la seva plàcida existència. La nit abans d’un ball, però, tot es torça per un tràgic esdeveniment que durà el misteri, el temor i la desconfiança als protagonistes d’aquesta història.

P.D. James recrea amb molta eficàcia el món de principis del segle XIX, reproduint amb èxit l’univers i llenguatge d’Austen. Així, el lector es retroba amb la Jane i en Bingley, en Wickham i la Lydia, el senyor Bennet o Lady Catherine de Bourgh, entre d’altres. Però també en descobreix de nous, que donen forma a una trama en què el lector passa de l’alegria d’haver donat una continuació a “Orgull i Prejudici”, a l’impuls de continuar llegint, a la necessitat de saber què pot revelar el següent capítol que l’ajudi a encaixar les peces del trencaclosques creat per P.D. James.

Per a tot fan d’Austen, l’atractiu del llibre és innegable. D’una banda, té l’oportunitat d’anar un pas més enllà i descobrir la veu interior de personatges com el propi Darcy, veure com ha evolucionat la seva germana Georgiana amb els anys o aprofundir en d’altres que a “Orgull i Prejudici” tenen un paper secundari, com seria el cas del coronel Fitzwilliam, a més de conèixer-ne de nous. D’altra banda, i gràcies a les llicències de l’escriptora, pot accedir a noves lectures de l’obra original d’Austen: P.D. James comparteix amb el lector la seva interpretació d’alguns dels actes i motivacions dels personatges de la novel·la, potser més per intuïció que per allò que va deixar escrit Austen o va preferir ometre.

Pride and Prejudice, de Jane Austen

Portada d’una edició de “Pride and Prejudice”, de Jane Austen.

Aquestes llicències encara donen un pas més, ja que han de recrear, d’una manera versemblant, la reacció dels personatges després dels anys i davant d’un crim sense culpable. Quin serà el comportament d’Elizabeth, ara que és mare de dos fills i s’ha convertit en la senyora Darcy? Mantindrà la seva ironia i independència? I en Darcy, continuarà sent l’home recte i noble a què té acostumat el seu públic? Que Pemberley sigui l’escenari d’un crim ha d’alterar, per força, els seus habitants. P.D. James sap traslladar el clima de tensió i por que es viu a l’interior dels personatges. Els seus pensaments es tornen més foscos, el dubte i la culpa afloren i ells mateixos s’arriben a posar-se en qüestió. L’aposta de l’escriptora és subjectiva, però encertada.

El final, com no podia ser d’una altra manera, també fa honor a les novel·les d’Austen. L’escriptora és benèvola amb la trama que ella mateixa ha teixit per a l’ocasió. Fins i tot, P.D. James hi incorpora, tot i que de manera accessòria, una història d’amor. Es podia deixar de banda aquest aspecte? Més divertit és, però, trobar en el llibre referències a altres obres, com per exemple d'”Emma” i “Persuasió”. És una sorpresa molt agradable. 🙂

En definitiva, P.D. James aconsegueix un relat rodó, situant els protagonistes d'”Orgull i Prejudici” on mai se’ls esperaria trobar: en una història de crim i misteri —exceptuant, és clar, l’agosarada Orgullo, Prejuicio y Zombis.

La muerte llega a Pemberley és elegant i respectuosa. Dóna gust de llegir!

En voleu fer un tast? Aquí teniu el booktrailer de la novel·la.

Recomano, a més, la lectura de la ressenya que en va fer el New York Times. Algunes de les observacions del periodista Charles McGrath les comparteixo, sobretot pel que fa al dibuix de personatges com Elizabeth.