És Jane Austen una escriptora romàntica?

Portada d’”Orgull i Prejudici en estil retro, per ‘Pulp! the Classics’.

Portada d’”Orgull i Prejudici en estil retro, per ‘Pulp! the Classics’.

Fa unes setmanes, el web Romance Novels publicava la llista dels millors 1.000 títols de llibres romàntics de tots els temps. Em va cridar l’atenció el fet que quatre novel·les de Jane Austen formessin part del Top 10 d’aquest rànquing i que “Orgull i Prejudici” n’ocupés la primera posició.

Primera reflexió: què entenem per novel·la romàntica? Estrictament, són aquelles obres que se situen en el moviment romàntic (XVIII – XIX), tot i que aquest va conrear més la poesia. Però ni Byron, Blake o Walter Scott tenen res a veure amb Austen. De fet, tot i que gran lectora, l’autora no va pretendre mai que les seves obres formessin part de cap moviment cultural i polític.

Tampoc les podríem considerar novel·les rosa, aquelles que tant criden l’atenció per les seves brillants portades setinades. A l’obra de l’escriptora no hi ha sentimentalisme i, per descomptat, les seves històries van molt més enllà de la simple narració d’una història d’amor que supera diversos obstacles fins a concloure amb un esperat final feliç.

Una visió austeniana de l’amor. Deconstruint l’amor romàntic

Willoughby i Marianne en la darrera adaptació de "Sentit i Sensibilitat" (BBC)

Willoughby i Marianne en la darrera adaptació de “Sentit i Sensibilitat” (BBC)

Segona reflexió: per què parlar d’amor i matrimonis? Bé, la resposta és molt senzilla. Casar-se, i casar-se bé, era indispensable per garantir la independència econòmica o una font constant d’ingressos, la posició social i, en última instància, la decència. El matrimoni tenia una transcendència que avui dia resulta impensable, sobretot per a les dones, resignades a esperar que les coses passin.

Tercera reflexió: Com veu Austen l’amor romàntic? Comencem: a “Sentit i sensibilitat” es pot apreciar en quina baixa consideració té l’autora la idea d’amor a primera vista, per no parlar de les conseqüències de creure cegament en les primeres impressions a “Orgull i Prejudici”. En ambdós novel·les es posa de manifest com l’amor només té èxit quan es basa en el coneixement i respecte mutu, que es guanya no només amb les paraules, sinó també amb els fets.

Exemples de matrimonis desafortunats també els trobem a les pàgines de les seves obres. Casar-se únicament per diners, bellesa, joventut o prestigi social sovint acaba amb cors infeliços. Aquest va ser el cas del senyor Bennet, Lady Elliot o Sir Betram i tants altres personatges.

La idea de perfecció, tant femenina com masculina, tampoc està massa ben vista a les novel·les. Els personatges que en fan gala obertament acostumen a ser objecte de censura o mofa per part de l’autora. En una carta dirigida a la seva germana sobre Anne Elliot, la protagonista de “Persuasió”, Austen escrivia: You may perhaps like the heroine, as she is almost too good for me. Les imperfeccions de les seves heroïnes són el que les fa més estimades pels lectors i futurs marits. Si no fos així, com el senyor Knightley s’hauria enamorat d’Emma?

L’autora prefereix la naturalitat a la vanitat, la prudència o realisme al romanticisme exacerbat, la senzillesa a l’heroisme, l’humor al drama romàntic. Un clar exemple el trobem en la creació dels personatges de Chaterine Morland (“L’abadia de Northanger”) o el de Marianne Dashwood (“Sentit i Sensibilitat”).  Ambdues són “víctimes” de la seva pròpia concepció de l’amor romàntic i només l’experiència i els desenganys que viuran les ajudarà a adonar-se de fins a quin punt estaven equivocades.

La veu literària de les petites coses

Il·lustració d'Isabel Bishop per a "Orgull i Prejudici"

Il·lustració d’Isabel Bishop per a “Orgull i Prejudici”

Jane Austen és original i única. La seva narrativa es construeix a base de little matters i una eloqüent i enginyosa capacitat de narrar el dia a dia de la classe mitjana-alta de l’Anglaterra de l’època. Això sí, aportant dos ingredients claus que la diferencien encara més d’altres obres, tant anteriors com posteriors: la voluntat de situar la dona i les seves aspiracions, inquietuds i desitjos al centre de la narració i la seva adorable i medicinal ironia, que tant bé utilitza per descriure els seus personatges.

Austen no dota d’èpica la quotidianitat. Senzillament la situa a primer nivell, de front amb el públic, a qui els diu que parin atenció a aquesta vida en minúscules, que hi tenen molt a descobrir, ja que és allà on realment resideixen  les nostres emocions.

Acabo amb un fragment d’un article del blog Austen Authors en què es discuteix precisament la mateixa qüestió:

Those of us Janeites who have actually read her prose frequently and closely enough to notice that there is not merely “romance” in these pages but wit, clever acerbic remarks, humor and shrewd observation of psychology and human foibles, can say that Jane Austen was also a Satirist, a Pragmatist, a Humorist, and a True Sparkling Wit.

L’article conclou que la genial escriptora és una autora realista, que demostra que tant el romanticisme com el pragmatisme són elements necessaris de les nostres vides, que es complementen un amb l’altre. No puc estar-hi més d’acord.

La seva grandesa com a escriptora és la que fa que les seves paraules, escrites des d’una modesta tauleta de fusta d’un cottage a Hampshire, siguin avui dia universals.

Així que ja ho sabeu, que no us escolti dir que les novel·les d’Austen són sentimentals 😉

Anuncis

Estimada Jane… El WhatsApp de fa 200 anys

La necessitat de comunicar les novetats en el menor temps possible; compartir amb la nostra família i amics què pensem o, senzillament, entretenir-nos recordant anècdotes i parlant de futurs esdeveniments no és pas nou. Avui dia utilitzem aplicacions com WhatsApp, Twitter o l’e-mail, entre moltes d’altres, per estar permanentment connectats amb la gent del nostre entorn. I més enllà de cobrir les nostres expectatives de comunicació, també ens entreté i ens manté informats de l’actualitat que ens interessa.

Com es feia possible aquesta “conversa” en l’època en què va viure Jane Austen i va situar els seus personatges de ficció? La solució és present tant a la vida com en les novel·les que va escriure: les cartes.

L'art d'escriure cartes.

L’art d’escriure cartes, tota una addicció.

Escriure’n era pràcticament una addicció per a les dones de la posició social d’Austen. En rebien una i ja n’estaven escrivint una altra. I és que no només es tractava d’un dels deures assignats a la dona de classe mitja i alta, que permetia complir amb certes formalitats i mantenir el contacte amb la família i els amics, sinó que era una font de plaer i entreteniment.

La conversa, com la d’avui dia, era íntima, distesa i d’una gran vivacitat. I, perquè negar-ho, també com ara en tota carta hi havia la seva dosi de tafaneria. 🙂 Com obviar la descripció de l’excitació que sentien abans d’un ball o la crítica sobre com anaven vestits els convidats? Amb tot, a finals del s. XVIII es considerava el gènere de la carta familiar, eminentment femení, l’ideal civilitzat d’una conversa educada.

Little Matters they are to be sure, but highly important.

Es calcula que al llarg de la seva vida, Jane Austen va escriure al voltant de 2.000 cartes, de les quals només se n’han conservat 161. La seva germana Cassandra, gran amiga i fidel confident, va cremar-ne la immensa majoria per conservar la privacitat de l’escriptora anglesa. Aquest és un dels motius que expliquen la dificultat d’aportar llum sobre la biografia d’Austen, sobretot en allò més íntim.

Durant molt de temps s’ha considerat que les cartes familiars com les d’Austen no tenien cap valor literari ni interès, ja que només parlaven del dia a dia, farcit de trivialitats. En efecte, les cartes que va escriure, com les de qualsevol altre dona de finals del XVIII i principis del XIX, no parlen de política, religió o filosofia, el que hauria estat impropi del caràcter íntim i domèstic d’una jove del seu temps.

L'art d'escriure cartes.

Exemples de cartes escrites a principis del s. XIX.

De què hauria pogut parlar Austen tenint en compte les limitades activitats que el decòrum reservava per a una dona de la seva posició que, a més, es movia en un cercle d’amistats i coneixences reduït? Amb els anys, i davant l’aclaparador èxit de les seves novel·les, l’escriptora ha aconseguit que es doni el valor que mereixen els little matters.

Tot això ens porta a considerar què és el que nosaltres pensem que és important i digne de menció. L’anterior visió, molt masculina, desterra els petits detalls i emocions del nostre dia a dia; aquelles porcions de felicitat o tristesa que orienten els nostres passos i construeixen el nostre futur. I si una cosa té Jane Austen és precisament el geni de posar tot això sobre el paper i dotar-ho de bellesa i atractiu.

Més enllà que les seves cartes puguin ser un retrat de la situació de la dona de l’època, de les seves preocupacions i frustracions, l’escriptora no deixa mai de banda la seva especial capacitat d’observació i ull crític per mostrar-nos el món i les relacions socials des de la seva miradaprofunda alhora que irònica i enginyosa. És per això que no estem davant d’unes cartes asèptiques, ben al contrari. Hi trobarem dobles sentits, jocs de paraules, comentaris imaginatius, humor, i fins i tot, petites dosis de malícia. Tot, sense tenir res particular a dir, com moltes vegades comencen les seves cartes.

Portada de l'edició en castellà de les cartes de Jane Austen.

Portada de l’edició en castellà de les cartes de Jane Austen.

Recentment s’han publicat, per primera vegada en castellà, les 161 cartes que van sobreviure a la delicada censura de la seva germana. Es tracta d’una edició molt treballada publicada per l’editorial dÉpoca. A més, des de la seva web podeu llegir la primera carta de manera gratuïta. Us animo també a llegir la ressenya que en fan a Hislibris, molt completa. Si preferiu llegir les cartes en anglès, una edició molt recomanable és la que presenta Oxford World’s Classics, Selected Letters, a càrrec de Vivien Jones.

Les cartes també tenen una importància cabdal en les novel·les d’Austen. Quantes se n’arriben a escriure només a “Orgull i Prejudici”? S’hi compten fins a 20! I és que les cartes juguen un rol estratègic en cada història: fan avançar la trama, narren esdeveniments que han succeït en paral·lel a l’acció principal o revelen el veritable caràcter d’un personatge.

Pot ser que la carta que més es recordi d’”Orgull i Prejudici” sigui la que escriu el senyor Darcy a Elizabeth quan es troben a Hunsford, després que ella rebutgi la seva proposta de matrimoni. Allò és un punt d’inflexió en la novel·la, com ho són també les dues cartes que la Jane escriu a la seva germana Lizzy comunicant-li la fugida de la Lydia amb en Wickham. Menys dramàtiques, i infinitament més divertides, són les pomposes cartes que escriu el senyor Collins als Bennet, mentre que una de molt esperada pels lectors és la carta que rep Elizabeth de la seva tieta, la senyora Gardiner, confirmant-li que ha estat en Darcy qui ha posat tots els diners i mitjans al seu abast per fer possible el casament de la Lydia amb en Wickham.

Hi ha un article, en un blog titulat Jane Austen. Her life and works, que recomano llegir sobre el paper que desenvolupen les cartes, és a dir, el fet d’escriure’n, a les novel·les d’Austen. És un repàs molt complet, amb moltes exemples concrets extrets d’”Orgull i Prejudici”, “Seny i sentiment”, “Northanger Abbey”, “Persuasió”, etc.

Així mateix, Austen compta amb una novel·la epistolar, escrita possiblement entre 1793 i 1795, Lady Susan, que posa de manifest com aquest gènere estava de moda al segle XVIII. La popular “Seny i sentiment” també va ser escrita de forma epistolar en els seus inicis. I ja que parlem de Lady Susan, deixeu-me dir que, tot i ser un treball de joventut, és una obra molt interessant i agradable de llegir, en la qual l’heroïna protagonista és una dona immoral, adúltera, manipuladora i sense escrúpols, la total antítesi de les heroïnes a què després ens va acostumar l’escriptora.

L'art d'escriure cartes.

Interior de la casa-museu de la Jane Austen, a Chawton.

Durant la segona visita que vaig realitzar a Lyme Park el 2012 —el Pemberley de Colin Firth— vaig poder escriure una carta a mà en un bonic i petit escriptori de fusta, amb el sol d’un dia de primavera entrant per la finestra, des d’on es podia contemplar el parc que envolta la casa. Tots els visitants d’aquesta emblemàtica propietat podíem escriure les cartes que volguéssim que des de Lyme Park la farien arribar als seus destinataris. Va ser una experiència emocionant.

I és que, en l’actual món en què vivim, l’emoció d’escriure, el neguit de l’espera, la sorpresa en començar a llegir… Tot això ha quedat substituït per una immediatesa cada cop més exigent amb si mateixa. L’art d’escriure cartes ha quedat reduït a quelcom del passat, a la consciència que el progrés l’ha fet evolucionar fins a l’actual WhatsApp. Dubto, però, que la satisfacció i el plaer que se n’obté sigui ni remotament el mateix.

Per als nostàlgics com jo us tinc reservada una sorpresa. A Sant Joan de les Abadesses, el Cafè de l’Abadia i l’Ajuntament organitzen el I Certamen de cartes d’amor, això sí, escrites a mà. Podeu guanyar un sopar romàntic al Palau de l’Abadia i un cap de setmana en una masia rural. Teniu fins el 30 d’abril per participar-hi!

200 anys d’un clàssic global

El 28 de gener de 1813 es publicava “Orgull i Prejudici” (Pride and Prejudice, en anglès), una de les novel·les més estimades pels lectors des de fa més de 200 anys, escrita per un dels grans noms de la literatura anglesa i universal: Jane Austen.

Si voleu saber què va dir la premsa d’aquesta commemoració, us recomano els especials que van preparar El País i El Mundo. Aquest darrer compta amb un article de Rosa Regàs i una entrevista imaginària, que si bé és original, li manca certa versemblança i profunditat.

Anne Hathaway interpretant Jane Austen

L’actriu nord-americana Anne Hathaway interpretant Jane Austen a la pel·lícula Becoming Jane.

Per als fans incondicionals del llibre i de l’obra d’Austen, fer les maletes i viatjar fins a la campanya anglesa enguany és casi una obligació. A localitats com Bath o Chawton, on va viure l’escriptora, s’organitzen nombroses activitats a més d’un festival que permet endinsar-se en l’època de la Regència en ple segle XXI.

Però no només el Regne Unit celebra els 200 anys d’”Orgull i Prejudici”. També ho fan els Estats Units i Austràlia. Totes les activitats es poden consultar en un web creat per a l’ocasió.

La ironia, sentit de l’humor, bellesa i profunditat d’”Orgull i Prejudici”, juntament amb l’ingeni i saviesa dels seus diàlegs i descripcions, i la força de personatges tan irresistibles com els d’Elizabeth Bennet —potser l’heroïna austeniana més estimada de totes— o el senyor Darcy, continuen captivant a un públic fidel i sempre expectant de nous productes made in Austen que, a més, asseguren final feliç.

Chawton Museum

El cottage que va servir de llar a la Jane Austen, a Chawton, avui dia és un museu totalment dedicat a la seva figura, on es conserven des d’objectes personals a mobiliari, com aquesta taula que era on l’escriptora escrivia.

Estem davant d’un fenomen literari que s’ha convertit en tota una experiència global per al lector. No només pot gaudir d’una lectura única, també en català, sinó que pot acostar-se a l’univers Austen de moltes maneres diferents i des de diferents disciplines. No es tracta només de llegir. Es tracta de llegir en molts llenguatges i de viure, sobretot això: viure intensament.

La febre Jane Austen ha donat peu no només a un autèntic fenomen fan, sinó també a una producció editorial imparable. Des de seqüeles que s’inspiren en la novel·la més coneguda de l’escriptora, i que parteixen del final de l’obra original, a reinvencions lliures del clàssic, passant per adaptacions per a infants, novel·les gràfiques i llibres de cuina, moda, jardineria, etc. Tot pot ser tocat pel geni de la dona que va unir a Elizabeth i Darcy.

Il·lustració de Hugh Thompson per a Orgull i Prejudici.

Il·lustració de Hugh Thompson que acompanyava l’edició d’”Orgull i Prejudici” de 1894.

Per descomptat, el cinema i la televisió han popularitzat encara més l’escriptora i han aconseguit fer realitat un dels desigs més anhelats de tot fan: posar rostre als seus personatges preferits. D’adaptacions d’”Orgull i Prejudici” se n’han fet moltes, amb més o menys encert. La BBC va posar el llistó altíssim l’any 1995 amb la mini sèrie que protagonitzaven Colin Firth i Jennifer Ehle, un fidel retrat a la novel·la i a l’estil d’Austen (per als més amants d’aquesta adaptació recomano una app que permet escoltar els millors moments de la sèrie). Amb tot, la pel·lícula de Joe Wright de 2005, amb Keira Knightley i Matthew Macfadyen com a Elizabeth Bennet i senyor Darcy, també va saber estar a l’alçada, sobretot en la fotografia i banda sonora, que és delicada i tremendament evocativa.

Tràiler de la pel·lícula Pride and Prejudice (2005).

Un punt i apart és la innovadora, fresca i divertida Persiguiendo a Jane Austen (Lost in Austen, en anglès), en què Amanda, una gran fan del llibre i l’escriptora, viatja fins al món de ficció d’”Orgull i Prejudici”. Qui no ho ha imaginat mai? Ara bé, la seva arribada a la família Bennet alterarà substancialment els esdeveniments tal i com els coneixem… 🙂

Tràiler de la pel·lícula Lost in Austen (2008).

Així, les localitzacions que han servit per portar a la pantalla les novel·les d’Austen, com també els llocs on ella va viure, són ara espais de culte que apareixen en nombroses guies per seguir els passos de l’escriptora i els dels seus personatges. Propietats com Chatsworth o Lyme ParkPemberley a la ficció— reben cada any milers de visitants que anhelen passejar pels seus jardins i prats com ho hagués fet una heroïna d’Austen.

Una de les darreres guies que he pogut llegir, concebuda des del seu inici per a ser un producte 100% digital, és el llibre The Jane Austen Travel Guide to Bath and England 2013: How to Plan Your Own Jane Austen Tour, que podeu adquirir al web d’Amazon i descarregar-vos al vostre ordinador o dispositiu mòbil a través de Kindle.

Lyme Park; Derbyshire. Autor: Oscar Cortés.

Fotografia de Lyme Park i el seu famós llac reflectant, en el qual es banya Colin Firth (senyor Darcy) a la ficció de la BBC de 1995. Autor: Oscar Cortés.

“Orgull i Prejudici” és potser un dels millors exemples que demostra com el fet literari s’estén més enllà del paper. El món digital és ple de productes sobre Austen i les seves novel·les, des de continguts que es vehiculitzen a través de les xarxes socials fins a aplicacions mòbils o llibres enriquits que posen al nostre abast noves maneres de llegir i interpretar l’obra austeniana.

The Republic of Pemberley és, potser, la comunitat online més àmplia sobre l’escriptora anglesa. Si aquí no es troba el que es cerca, és que no es està enlloc més. Així mateix, qui ho desitgi pot introduir-se al món d’”Orgull i Prejudici” a través de Twitter. El compte @DailyPP comparteix diàriament fragments de la novel·la. I per als qui vulguin estar al dia de la conversa 2.0 al voltant d’Austen, res millor que seguir les etiquetes #janeausten i #PrideandPrejudice.

Més innovadora és la sèrie per a YouTube que adapta “Orgull i Prejudici” als nostres temps en forma de vídeo-diari: The Lizzie Bennet Diaries. Una modernització, a petites dosis, d’aquesta comèdia romàntica que cada any demostra que és immune al pas del temps. En el moment d’escriure aquest article, el seu canal de YouTube compta amb més de 25 milions de reproduccions i prop de 200.000 subscriptors!

Primer episodi dels Lizzie Bennet Diaries.

El cert és que gaudir de l’obra de Jane Austen es pot fer a qualsevol hora i en qualsevol lloc. I no em refereixo a dur el llibre a la butxaca, sinó a tot el ventall d’aplicacions i ebooks que tenim al nostre abast.

D’una banda, i per començar, el centre dedicat a l’escriptora de la ciutat de Bath disposa de la seva pròpia app per a iPhone, amb articles, cites i accés a una botiga online.

D’altra banda, tant a Google Play com a l’App i iBook Store trobem ebooks i aplicacions gratuïtes a través de les quals podem llegir “Orgull i Prejudici” còmodament des dels nostres dispositius mòbils.

Voldria destacar especialment una app que he comprat recentment i que permet escoltar totes les novel·les d’Austen en forma d’audiollibre, narrades en anglès amb molta cura. Tot i que l’enllaç us durà a Google Play, també té la versió iOS.

Respecte els dispositius iOS, hi ha al mercat una aplicació gratuïta que ens permet llegir “Orgull i Prejudici” i que compta amb les il·lustracions tan populars de l’edició de 1894. De fet, d’apps sobre l’escriptora anglesa i la seva obra n’hi ha per a tots els gustos.

Captura de l’aplicació Audiobooks – Austen.

Captura de l’aplicació Audiobooks – Austen.

El que per a mi, però, em resulta més interessant ja no és la versió del llibre digital, sinó la creació d’un nou producte interactiu i multimèdia: el llibre enriquit, enhanced o app book.

Si teniu un iPad esteu de sort, perquè podreu adquirir l’app book d’”Orgull i Prejudici”, desenvolupat per a aquest dispositiu. L’aplicació, que també disposa de versió iBook, ens dóna l’opció de llegir el llibre al nostre ritme, acompanyat de guies d’estudi, vídeos, crítiques, anàlisis dels temes de la novel·la i els seus personatges, resums de cada capítol, qüestionaris, jocs… I tot, amb una interfície absolutament amigable i intuïtiva per a l’usuari. L’aplicació disposa d’una web pròpia que us animo a visitar.  Una delícia per als fans de l’obra, però també una eina molt útil per a estudiants de literatura.

Per als més petits de la casa, i també per a iPhone i iPad, hi ha un llibre enriquit per introduir als nens i nenes en el món d’”Orgull i Prejudici”: Little Miss Austen: Pride & Prejudice, amb il·lustracions animades, efectes de so, diàlegs, narracions i un extra per ajudar la Lizzy a trobar el millor vestit per al ball. 😉

També per a iOS trobem Pride and Prejudice: Hidden Anthologies, una aplicació que ens permetrà conèixer els secrets del llibre mentre juguem a diversos jocs online i avancem així en l’argument de l’obra.

No podem passar per alt l’app book que ja està disponible del llibre Orgullo y Prejuicio y Zombies (versió Android i iOS). Ens agradarà més o menys aquesta proposta, però tot s’ha de dir que com a llibre enriquit sembla prou competent. Inclou el text complet d’ambdues novel·les —la d’Austen i la de Seth Grahame Smith—, música original, centenars d’il·lustracions i també animacions, això sí, potser una mica sanguinàries…  A més, segons  la posició del telèfon o tauleta podrem llegir una o altra novel·la, o bé totes dues alhora.

Vídeo de presentació de l’app i l’iBook de Pride and Prejudice.

Els responsables d’aquest app book també ho són de Dracula: The Official Stoker Family Edition i A Christmas Carol for iPad, reconeguda als prestigiosos Publishing Innovation Awards, que el 2012 han guardonat a una empresa catalana per la seva aplicació iPoe Collection: The Interactive and Illustrated Edgar Allan Poe Collection. Tota una obra d’art.

És evident que la novel·la “Orgull i Prejudici”, publicada fa poc més de 200 anys, no necessita de gaires commemoracions o recordatoris per continuar sent un producte transversal i d’actualitat, que ofereix al seu públic múltiples lectures i experiències. A 2013, l’estat d’ànim “austenià” continua ben viu i gaudeix de molt bona salut. Probablement, el lema Keep Calm and Read Jane Austen es quedi curt.

Keep Calm and Read Jane Austen

Keep Calm and Read Jane Austen, un lema que tots hauríem de tenir penjat a la paret de casa 🙂